La que faltava! | LQF!

Nens i nenes, homes i dones, aquest Nadal quan passi en Mas per rebre l’aguinaldo, guardeu ben amagades la sanitat i l’educació públiques, la cultura, els serveis socials, els salaris dels treballadors i treballadores públiques, …, no fos cas que l’any que ve no tinguem res per repartir!

Una lectura local dels resultats del 20-N pot fer que extraiem algunes pinzellades positives i de color a un dia que no és precisament brillant pel conjunt de l’estat Espanyol.

M’alegra molt i m’enorgulleix que Santa Coloma sigui sent un dels bastions de l’esquerra a Catalunya. La suma local de vots i percentatges del PSC, ICV-EUiA i ERC encara fa patxoca i és molt esperançadora (27.525 vots amb un 54,72 % de percentatge). I si tenim en compte la conjuntura que estem vivint, aquests resultats a la ciutat encara són més meritoris.

I m’alegra doblement perquè veig que Santa Coloma no emprèn la perillosa deriva de ciutats veïnes. Entreveig un futur positiu i percebo que si treballem bé els propers anys mai no tindrem a la ciutat un alcalde o una alcaldessa de dretes. Però, això sí, cal treballar bé: amb el cor obert, amb senzillesa, amb humilitat, amb participació i esforç i sabent que ja ha passat una època en la que se’ns donava tot fet. La ciutadania s’ha d’implicar més en la millora dels seus carrers, dels seus barris, de la convivència i de tantes coses més… No és època d’anar a l’Ajuntament a què només els regidors i les regidores ens solucionin els problemes. És hora de treballar com Santa Coloma ha fet sempre: amb lluita, amb unitat, amb compromís, amb solidaritat…

Tampoc és el moment de seguir malbaratant el temps en crispacions estèrils i en presentar els polítics com a perillosos enemics a abatre. Les forces polítiques que han dedicat els darrers mesos a llençar ombres, a criticar injustament i vorejant la línia vermella de l’insult a la classe política han quedat desautoritzades per aquest resultats. Un 64,73% de participació no és poc en els temps que corren.

Encara es podien haver millorat els resultats de les esquerres a Santa Coloma. Si alguns partits petits no haguessin promulgat l’abstenció estaríem en un punt de sortida encara més excel·lent pel que seguidament vaig a explicar.

Cal interpretar aquestes eleccions com l’inici d’un camí. Un camí en el que tots i totes hem d’ajuntar esforços per generar il·lusió en tants milers de ciutadans que no han perdut la fe en un acte tan individual però tan contundent com és votar.

Comença una època en que caldrà fer més esforços col·lectius però també exigir als polítics que facin d’una vegada canvis valents. Una època en què els esforços vagin acompanyats també de justícia social. Perquè tindrem enfront un govern de l’Estat amb una aclaparadora majoria de dretes, unes dretes que prou sabem quines són les seves prioritats i quins són els seus objectius. I un govern a la Generalitat que en tan sols uns mesos ha fet unes retallades brutals a la sanitat pública, a l’educació pública i al conjunt de l’estat del benestar. Enfront aquests governs, el poble de Santa Coloma ha de recuperar l’esperit que sempre l’ha caracteritzat. Necessitem un govern local fort i valent, d’esquerres, que torni a aixecar la moral de la nostra ciutat perquè treballi en el bon camí. I necessitem una oposició constructiva, que plantegi propostes per millorar la ciutat i millorar la vida de la seva ciutadania. Ja és l’hora de deixar de banda mesquineses i treballar per i per als colomencs i les colomenques.

Per acabar cal dir que emociona i esperança el retrocés de vots del feixisme a Santa Coloma. Sens dubte moltes persones han obert els ulls i han percebut clarament el que hi ha darrere del partit xenòfob. I sens dubte, algunes bones i fermes actuacions de l’Ajuntament, la tasca callada i pedagògica de moltes persones i la feina de la recent creada Santa Coloma conviu o la de Ni un cèntim dels nostres impostos a PxC han tingut molt a veure.

Publiquem un magnífic muntatge d’en Sergio Mas, publicat al grup de Facebook Santa Coloma de Gramenet – Imágenes (des d’aquest enllaç pots accedir i clicar ‘m’agrada’)

Qui fa aquestes pintades demanant l’abstenció el 20-N? Cliqueu sobre la imatge i podreu veure un nou acudit animat de Pepònio que us desvetllarà l’incògnita!

Santa Coloma de Gramenet a l'espera de la decisió del jutge mercantil sobre l'adjudicació de Cacaolat. Seguim amb la campanya 'Santakolat', organitzada per moltes entitats amb el suport de l'Ajuntament.

| Galeria de dibuixos de la sèrie ‘Les pilones’

| Per firmar a la web municipal per ‘Cacaolat a Santa Coloma’ (Santakolat)

AJORNADA LA MARXA PER LA PLUJA

Horari, recorregut i més detalls sobre la marxa ‘Cacaolat a Santa Coloma’

Estábamos en la cola  esperando para entrar en el Pleno del Ayuntamiento del 2 de noviembre, cuando oí como dos señoras (una morena y una rubia) discutían sobre nuestra situación económica y social. Una decía que la culpa de todo era de los extranjeros y la otra le contestaba que nuestros “enemigos” no venían en patera, sino en Rolls Royce. Pegué la oreja para seguir la conversación, y “en un momento dado” (como diría Cruyff), metí mi zarpa y se inició un ameno ménage à trois verbal.

Total que empezamos por debatir porque pagábamos más cara la gasolina, tema con el que habían empezado ellas, y les aclaré que el dinero que nosotros enviamos a Madrid, el cual una parte nos deberían devolver, se lo quedan allí y nosotros aquí a verlas venir.

Seguidamente, la “morena” me dijo que la culpa de todo era de los extranjeros, que los chinos habían puesto talleres de costura ilegales y con eso ¡a dónde íbamos a llegar!

¡Pero bueno, que gran sorpresa! El caso es que en Santa Coloma, a través de la economía sumergida (práctica que viene de lustros) mucha gente ha tirado “palante” y hasta conozco alguno que incluso se ha hecho rico y, mira por donde, precisamente no era extranjero, sino nacido y criadito aquí. Pero que le fuesen rebatidos sus unilaterales argumentos parecía no ser suficiente para que la señora sacara más munición de su armario ropero. Me explicaba que los bares de los extranjeros no pagaban impuestos y hacían mucho ruido, y además la prostitución la habían traído los chinos (aparte de las viciosas tiendas de 20 duros), y que la consecuencia más grave de ese comercio sexual era que los abuelos de Santa Coloma estaban embobados y con la mente pervertida. (…?)

Estaban mis neuronas a punto de reventar cuando un gentil policía local me vino a salvar de estas dos vecinas, y nos dijo que ya podíamos entrar a la sala de Plenos.

Al entrar, vi a toda la flor y nata de nuestros políticos. ¡¡¡Ahhhh¡¡¡  Me encantan los plenos, tienen un no se qué que me pierden. Además este último estaba amenizado por los pitos de los trabajadores del Ayuntamiento, (bueno quería decir silbatos, no piensen mal) reivindicando el cumplimiento de  su convenio.

Uno de los temas que se hablaron fue el de la pena de muerte en Japón, expuesto por un señor de Amnistía Internacional. Todos estaban de acuerdo con sus palabras, pero ¡ay! cuando intervino un señor del PCPC e hizo referencia a “los tres fascistas que tenemos ahí sentados” llegó cierta tensión al pleno. El concejal de PxC contestó que en “sus viajes a lo largo y ancho de este mundo” (como decía el Capitán Tan), había visto como los comunistas también son muy malos, incluso los de Zimbabwe, y que cuando estuvo en la frontera de Colombia con Venezuela, Hugo Chávez defendía sus pozos petrolíferos ayudándose de la guerrilla (…?) y no dejaba que las empresas petrolíferas americanas entraran (hay que ver Hugo, que malo eres). Luego siguió hablando de las ayudas a los extranjeros. Ahí propuso una moción para que no se les diera un duro a los más pobres, sobre todo si se habían dejado alguna propiedad (barraca, choza, cobertizo…) en su pueblo de origen “que si no tienen dinero pues que se la vendan y sino que se vuelvan a su país”. En fin, vivir para ver, hacía un rato me pareció oír que defendían a los extranjeros, pero solo a los que vivían a más de 2.000 km. de aquí y además añadió que la pobreza se acabaría con un reparto de la riqueza, pero eso de dar una subvención a los más desfavorecidos que normalmente suelen ser “nouvinguts” ¡¡ni hablar!! Que se vayan a su casa, vino a repetir. Varios concejales contestaron a esa incongruente moción, incluso Mari Carmen Sáez, que sin que sirva de precedente, me pareció muy acertada. Por cierto, los del PP este mandato  parecen las Hermanitas de la Caridad al lado de estos señores de PxC que parecen salidos del NO-DO.

Finalmente la Alcaldesa puso punto final a la sesión, argumentando de forma didáctica que el reparto de la riqueza tiene que empezar de alguna forma, y una de ellas era dando estas ayudas a las personas que realmente lo necesitaran. Bueno, miré mi reloj y me di cuenta que ya era tarde, además tenía al lado a la señora rubia que no paraba de incordiar a un simpatizante xenófobo, hasta tal punto, que el pobre se fue agobiado de la sala. Muestra clara que, hasta los intolerantes, tienen su propia alma y una carga estándar de paciencia. Además, como si fuese una asaltante a la Bastilla, no paró de repetir que había que hacer como los franceses con el señor de  la foto (S. M.) que presidia la sala, dado que ése era realmente el causante de todas nuestras desgracias. En fin, ese es otro tema, o quizás no… Y aquí dejo mi personal crónica, dado que no me esperé al final de las mociones, esperando con im-paciencia (como diría Jesulín) el próximo Pleno.

| Os recomiendo esta página web: ‘Barcelona antirumors’

En el  barrio de Can Mariné, ultimamente andamos bastante a oscuras, entre vehiculos entorpeciendo el paso y basuras .

En los alrededores de la masía de Can Mariné, apenas se vé; anoche en una pequeña vuelta por el barrio al ir a visitar a unos amigos, lamenté no llevar una linterna en el bolsillo.

En la calle Milà i Fontanals entre San Benet i Montserrat hay un punto de luz, la penumbra és sobrecogedora, entre Montserrat y Camprodón luce una única triste, antígua, farola de luz mortecina por encima de los árboles, abajo más penumbra y basura y trastos, siempre basura y trastos en los contenedores instalados entre esas dos calles, aparte de un encharcamiento continuo de agua en la acera -lado sin renovar- de insospechada procedencia.

Si entramos por la calle Camprodón a la de Roviralta, más oscuridad, una triste farola alumbra éste tramo hasta que desenbocamos en la calle Roselles.

Otro tema son los “pasos de peatones” camuflados tras los contenedores, si no asomas la testuz con mucha prudéncia puedes ser arrollado sin contemplaciones, pues ni ves tu a los coches ni ellos te ven a ti, -¿de quién la genial idea de colocar los contenedores antes de los “pasos de peatones”?-, si asoma un cochecito de bebé, -mala práctica, por cierto-, antes que el padre o la madre de la criatura se den cuenta, su cochecito puede transformarse en cohete espacial con las imaginables consecuencias.

Y aún hay más, salir en vehículo desde la calle Calaf a Milà i Fontanals sobretodo a partir de las ocho de la tarde los días laborables és pura aventura, acostumbran a ocupar la salida de la calle casi siempre los mismos vehículos, un todo terreno negro y algun otro justo enfrente, delante de un bar, la visibilidad es nula, a veces requiere salir de dicha calle efectuar tres o cuatro maniobras, con riesgo de daños para tu vehículo, el arbolito de la acera de enfrente o de daños “colaterales” en el vehículo-obstáculo de la maniobra. Curiosamente muchas veces he visto pasar algun coche de la Guardia Urbana y nunca los he visto detenerse a solventar esa anómala situación.

Otro día hablaremos del antiguo “rincón”, la especie de “cul de sac” al final de la calle Roselles antes de acceder peatonalmente a Can Mariné, espacio en el que antes de los pivotes es habitual que haya alguna furgoneta o coche estacionada entre Roviralta y la entrada a la calle Calaf. Y no hablemos de la fauna que pulula por allí, me recuerda los viejos tiempos en que aquel “rincón” era el nido de camellos y pequeños traficantes, robacasetes y robabolsos.

Themroc

Un article de l’Albert Om publicat al diari Ara el 28 de maig de 2011 – Tot i que té cinc mesos encara té gran vigència donat que PxC es presenta a les eleccions del 20-N – El grup colomenc ‘Ni un cèntim dels nostres impostos a PxC’ ja supera els 700 seguidors i seguidores

Vam néixer al mateix carrer de Vic, tu set anys abans que jo. Eres el pinxo del barri, el que va fumar abans que ningú, el que anava més espitregat, el que perseguia les nenes, el que era al mig de totes les baralles. El mateix milhomes d’ara.

Als anys 70, Can Grapes era un pub mític de Taradell. Els que érem nens sentíem explicar mil històries del que passava allà dins. Per això, amb 11 o 12 anys, ens passàvem tardes senceres fent guàrdia a la porta. Quan l’obrien, ens escolàvem per entre les cames dels grans i ens hi estàvem un minut amb els ulls esbatanats per impregnar-nos d’aquell ambient, fins que l’amo ens agafava de l’orella i ens feia fora. Tu ni et fixaves en aquells nens, però jo recordo haver-t’hi vist unes quantes vegades i en unes quantes trifulgues.

No et vaig retrobar fins a deu anys més tard, quan jo ja treballava de periodista a El 9 Nou i tu eres el líder de Fuerza Nueva. El rei de la ultradreta vigatana, que cada dos per tres es passejava per la ciutat amb una relíquia com Blas Piñar i organitzava viatges nostàlgics al Valle de los Caídos. Et vaig entrevistar l’any 1989 i em vas dir que sí, que amb Franco vivíem millor. Es va acabar Fuerza Nueva i després va venir una cosa que es deia Adelante España, més tard el Frente Nacional i també Dios-Patria-Justicia, sempre en la marginalitat, sempre buscant brega amb el primer que se t’encarés. El Blas Piñar es va fer gran i tu ho vas provar amb el Ruiz Mateos. També vas anar a les seves llistes electorals i també ens el vas fer venir a Vic. Misèria i companyia, una altra vegada. Continuaves buscant un espai al món i vas arribar a anar de número 2 a la candidatura del Partit Popular de Vic. Per provar que no quedi.

Fins que amb la immigració vas pensar: “Aquesta és la meva”. Per això, quan ara proclames que els de fora han de respectar els nostres costums i les nostres tradicions, me’n recordo de com les respectava el teu estimat Franco. Quan et sento dir que la immigració és una amenaça per a la identitat de Catalunya, penso: però des de quan et preocupa a tu la identitat de Catalunya? Els immigrants te la porten fluixa. No hi ha cap ideologia darrere teu. Només aquell milhomes que ja eres de jove.

Ah, i no estic d’acord que primer els de casa. Vam néixer al mateix carrer, i a davant teu hi faria passar molta gent. És igual on hagin nascut.

Si vols destacar i no tens talent, has d’anar a contracorrent. Com tu tota la vida. Finalment t’has fet un nom, això és veritat. Però t’has quedat sense la teva gran promesa: ser alcalde de Vic el 2011. A Catalunya has crescut: ja tens el 0,7% del total de regidors.

Alguns enllaços que has de conèixer

| El grup colomenc ‘Ni un cèntim dels nostres impostos a PxC’ ja supera els 700 seguidors

| Vídeo- La verdadera cara de Josep Anglada (1a part)

| Vídeo - La verdadera cara de Josep Anglada (2a part)

| No votis PxC (Unitat Contra el Feixisme)

Si ets piulador o piuladora no deixis de posar sempre l’etiqueta #santakolat en els teus Twitts sobre aquest tema. Així ajuntem totes les forces positives i el nostre entusiasme col·lectiu!

Hem col·locat a la columna superior dreta una caixa amb els Twitts més recents sobre ‘Cacaolat a Santa Coloma’ (#santakolat). Els piuladors de Twitter estan difonent amb molta il·lusió la informació de la marxa popular del dia 6 de novembre, fent crides a la signatura del manifest de les entitats organitzadores a la web municipal i fent comentaris i debats molt positius i creatius. Si ets piulador o piuladora no deixis de posar sempre l’etiqueta #santakolat en els teus comentaris sobre aquest tema. Així ajuntem totes les forces positives i l’entusiasme col·lectiu! De ben segur aquesta serà una setmana crucial per a la ciutat. I a més de ‘Cacaolat a Santa Coloma’ podrem tenir el nostre primer ‘Trending Topic’ local.

| Què és un ‘Trending Topic’?